Vaig fer el programa de Mindfulness que imparteix l’Emma, convençuda que havia de canviar el xip, calmar-me i no deixar-me arrossegar per la feina, que és el que he estat fent durant més de 20 anys.

Un projecte nou del despatx em va paralitzar. Veia clar que havia de canviar i necessitava eines. No tenia dubte que sola no me’n sortiria.
L’objectiu inicial del curs el vaig assolir bastant acceptablement (vaja crec!), intentant convertir els problemes en reptes. He substituït preocupació per feina i crec que sóc més eficient. Tinc un llarg camí al davant però em sento encarrilada.

La sorpresa ha vingut amb els efectes col·laterals del mindfulness en altres àrees del dia a dia. De la que gaudeixo més és de la manera que faig esport ara.

Els caps de setmana, quan sortia a córrer no em sentia estressada, però en certa manera corria tal com corro a la feina, contra el rellotge, contra mi mateixa. Ara combino el Mindfulness i el running. He redescobert la carretera de les aigües, la muntanya, els ocells, els arbres tan alts que filtren la llum, la gent que passa pel teu costat. Medito 20 minuts i corro 45 minuts, finalitzant amb atenció a la respiració o escales 5 minuts. Ara estic provant canviar l’ordre perquè meditar abans et baixa una mica els biorritmes i costa córrer. Són moments de felicitat que m’han obert els ulls a una activitat que feia com un robot. Ara la gaudeixo i és com si fos la primera vegada. Això de veure les coses amb la ment del principiant, funciona!!

El curs de mindfulness no és un curs de miracles, així que està clar que sense pràctica tornaré a estar com abans. Però quan descobreixes que pots viure d’una altra manera, ja no vols tornar enrere.

Carme

Envía tu opinion