Coses que NO has de fer si vols arribar a l’orgasme

Entrevista al programa de Catalunya Ràdio de la Maria de la Pau Janer,  Les Mil i una Nits

L’orgasme dura un instant, uns segons… però, qui no vol experimentar-lo?


Es creu que els nens, quan alguna joguina frega els seus
genitals, experimenten orgasmes… La cosa es va
complicant a mesura que creixem! La pressió per arribar-hi,
la influència del cinema, l’estrès o la falta de connexió amb
els nostres desitjos reals ens allunyen del plaer i de
l’excitació.


L’orgasme concentra una intensitat no comparable amb
pràcticament res.

Cadascú l’experimenta a la seva manera i
hi arriba per un camí particular… però estem d’acord que
sentir un orgasme et fa perdre el món de vista!
Sabem el que és i volem experimentar-lo; tanmateix, massa
sovint, potser sense ser-ne conscients, fem coses que ens
n’allunyen.


En parlem amb la Dra. Emma Ribas, psicòloga i sexòloga, i
amb José Toirán, instructor de Sexualitat Transcendental
Taoista.

 

L’orgasme és emocional… Ens costa deixar-nos anar,
entregar-nos-hi?


Depèn del nostre estat mental i del nostre estat físic. Si la
ment està concentrada en el cos, en les sensacions, en
deixar-se portar, si està en el moment present, no en les
preocupacions o els problemes, l’orgasme és més fàcil.

Fem servir la mateixa paraula, però, ¿homes i dones
viuen l’orgasme de manera molt diferent? Ho veus així,
José?
La veritat és que calen més paraules per definir el que és
un orgasme, perquè avui dia la paraula en si mateixa és
insuficient.
Un exemple: i és que, personalment, després de 7 anys de
meditació, practicant-la puc arribar a l’orgasme; però
realment puc dir que he tingut un orgasme? Si no hi ha una
expulsió de semen, es pot considerar que no hi ha hagut
orgasme, quan per a mi és molt més intens el que
assoleixo amb la meditació. Llavors és quan penso que
aquesta paraula se’m queda curta.

Comencem, doncs, amb el llistat de les coses mai hauríem
de fer si volem aconseguir un orgasme.


1] Sabotejador d’orgasmes: pensar-hi


¿El més gran dels problemes és pensar que volem
aconseguir un orgasme?


És un gran boicotejador; en lloc d’estar present en el plaer,
s’està enfocat en la perspectiva de futur, en l’objectiu. A la
consulta, em trobo molt sovint que la persona visualitza o
es pren l’orgasme com un examen.
L’important és estar connectat amb el plaer, amb nosaltres
mateixos i amb l’altra persona. L’orgasme no ha de ser, i no
ho és, una obligació.
No hem d’oblidar que l’orgasme passa a dins del
cervell… Quan més hi pensem, menys vindrà?
Depèn de la forma en la qual pensem en l’orgasme. Podem
estar focalitzant els pensaments, mitjançant la meditació,
en el plaer, i per tant són pensaments que hi condueixen,
mentre que, si aquests pensaments ens estant pressionat,
són creadors d’ansietat o es troben connectats amb la por,
és difícil que es provoqui un orgasme.


Creieu que la majoria de les persones, quan practiquen
sexe, tenen l’orgasme com a objectiu prioritari?


Sí, i aquest objectiu ha creat molta confusió. La causa és
deguda a la mala educació sexual que hem rebut i a la
pornografia, que en molts casos ha estat la base d’aquesta
educació.
És la creença en un sexe totalment genitalitzat, on tot
s’enfoca en l’ejaculació.
Un bon exemple d’això són les filmacions pornogràfiques,
en què l’actor no cobra si a l’escena no hi ha hagut una
ejaculació.
Imagineu quina pressió!


Què passa, doncs, si tenim sexe i no hi ha orgasme?
Ens quedem amb molta insatisfacció?


El resultat no ha de ser la finalitat. Moltes vegades, a la
consulta, quan prohibeixes a la parella que arribin a
l’orgasme, és quan tenen experiències més satisfactòries.
O sigui, van a la consulta a fer teràpia per aconseguir
l’orgasme, i pel camí descobreixen que, en treure la meta,
es dissol l’ansietat, la pressió, i el sexe és molt més plaent.


És una cosa més femenina o masculina, el fet de
perseguir l’orgasme sigui com sigui?


És molt més masculina; i a sobre, l’home té la pressió de
fer arribar a l’orgasme a la dona, com si fos responsabilitat
seva.
Per a molts homes, és la seva manera de trobar el plaer, és
a dir, en veure i notar el plaer de la seva parella. És un
plaer enfocat en l’altre. Si dono plaer, és que sóc molt bo,
més viril. En el fons, està ple d’ego.

2] Sabotejador d’orgasmes: No saber què t’agrada


«Un orgasme al dia manté lluny el metge.»
Mae West


Moltes vegades encarem el sexe sense saber què ens
agrada al llit. ¿És així? ¿Passa?


Segurament, sí, posem massa sovint el nostre plaer en
mans dels altres i no coneixem els nostres camins, ens
acomodem a una manera de fer i no explorem.
La dona, sobretot, té aquest problema: el desconeixement
del seu cos, dels seus genitals.
Cal explorar des de la curiositat, des de les sensacions, mai
des d’allò que se suposa que haig de saber.
I molt, molt important és donar-se temps; explorar-se vol dir
escoltar per sentir, i cal temps per realitzar aquesta
connexió.
No consisteix a excitar-se per tenir un orgasme, és molt
més.


Com ho podem trobar? Com podem esbrinar el que ens
agrada al llit?


Coneixent-me a mi mateixa; amb aquest coneixement,
podré guiar la meva parella.
Saber el que ens agrada al llit, ¿és una qüestió
d’autoconeixement? Dit d’una altra manera… ¿Si abans
no ens hem masturbat, no sabrem què fer en parella?
L’entrenament comença amb un mateix, un cop hem
esbrinat els punts del nostre cos, hem parat atenció a les
postures i hem escoltat i observat què passa amb la
respiració.

Amb ella ens obrim, ens podem deixar anar i donar-nos
més plaer.
Com a orientació, expliquem que la sensibilitat que tenim a
dins de la vagina és la mateixa que tenim a dins de la boca.
Amb aquest exemple desmitifiquem la penetració i ajudem
a buscar altres opcions.


¿Parles de la importància de saber guiar l’altre mentre
estem al llit?


És clau conèixer-nos per poder comunicar des de la
certesa. Hi ha tabús, bloquejos…
Sigui com sigui, parlar amb el nostre company de sexe
seria important…
El sexe, cal recordar-ho, és comunicació, i no tan sols
verbal: hi ha altres maneres d’expressar-se, amb els
moviments, amb la respiració… Sigui com sigui hem de
saber-nos comunicar.


3] Sabotejador d’orgasmes: Els mals moments


Quan passem un mal moment, ¿els orgasmes es
bloquegen?


Tot els cos, totes les emocions es bloquegen, ja que totes
les emocions desagradables tenen un impacte físic en el
nostre cos.
Els genitals somatitzen molt les nostres emocions, es nota
especialment al cos de les dones.
Quins creieu que són els conflictes o moments
estressants que més inhibeixen el sexe?
Sobretot els relatius a crisis vitals: la mort d’un familiar, una
separació, un canvi de feina… Són moments que poden
dificultar el mantenir relacions sexuals, a causa de la
ruminació i/o la impossibilitat de poder estar presents.

Però hi ha altres factors que podem inhibir-lo, com la falta
de confiança en la parella, la no comunicació, el
distanciament.
Bàsicament, tots aquells temes no resolts que activen la
por o l’enuig.
Quan tenim fills, apareixen amb força l’estrès, la falta
de son, el cansament… i qui acaba patint més les
conseqüències és la dona. I tot això afecta en el sexe!
Depèn de les relacions de la parella. Cada vegada més els
homes s’estan responsabilitzant amb més força en la
criança. Sigui com sigui, no descansar no ajuda a tenir
relacions sexuals.


El que no s’ha de fer mai és mantenir relacions sexuals per
«complir», ja que a la llarga crea aversió.


Però tenir un fill tampoc ha de voler dir, sí o sí, que tot
surti volant pels aires. Quins consells ens dones per fer
pràctica la famosa coresponsabilitat?


La falta de coresponsabilitat és una altra mena de
maltractament, perquè si decidim tenir fills, la
responsabilitat ha de ser mútua. Per tant és important, a
l’hora de decidir tenir fills, crear uns pactes, aclarir quines
seran les responsabilitats de cadascun, i saber buscar
moments per a la parella.


Hi ha un tema del qual no es parla massa, que és la
càrrega mental.

L’organització de la família és també un
desgast que no se sol tenir en compte i compta molt.
Aquest càrrega també és un fre, i no ajuda.


Sempre es diu que l’orgasme femení és molt més
complex. Us sembla justa aquesta afirmació?


És molt més complex, profund, ample, precís, sensitiu…

Ara com ara podem parlar que la dona pot sentir un
orgasme en tres centre diferents: el clítoris, el punt G i
l’epicentre (l’obertura de la cèrvix).
Aquests tres punts proporcionen orgasmes diferents
físicament parlant, com també n’és diferent la dinàmica.


«Durant l’orgasme, la pressió sanguínia pujarà de manera
sobtada, els músculs quedaran en tensió uns segons, les
pupil·les es dilataran de cop, la cara reflectirà aquella
estranya barreja de dolor i plaer, i s’activaran els músculs
pubococcigeals, que impulsaran l’ejaculació. Per uns
instants, els nervis simpàtics i parasimpàtics estan activats
alhora, però al cap de pocs segons el sistema simpàtic pren
el control».
(La ciència del sexe. Pere Estupinyà. Rosa dels Vents).

Quan practiquem sexe, dins el nostre cervell es
produeixen molts moviments… ¿Hi ha mals moments o
moments estressants en què tenir sexe o un orgasme
sigui positiu?


Moltes vegades, després de les discussions, amb les
emocions contraposades, pot ser molt positiu.
L’orgasme és desestressant, però hem de tenir en compte
que la dona és molt sensitiva, i pot rebre de part de l’home
tot aquest estrès.
El sexe per descarregar no és el més aconsellable; és
millor buscar altres alternatives i mantenir unes relacions
sexuals més saludables, no com a vàlvula d’escapament.


A tot això cal dir… que cada persona arriba a l’orgasme
a la seva manera. I no hi ha cap norma que digui com
s’ha de fer… És així?

Realment no hi ha cap norma, però sí hi ha vies que poden
fer-nos-hi acostar, les quals, evidentment, estan lligades
amb l’experimentació OMGY,  és un web
on diverses dones expliquen com els
agrada ser estimulades. És una bona eina
per experimentar i entendre millor com afecta l’estimulació.
I de la mateixa manera… hi ha molts tipus d’orgasmes
diferents!


4] Sabotejador d’orgasmes: No estar ni en l’aquí ni en l’ara


«Finalment, vaig tenir un orgasme; llavors el meu metge em
va dir que era de la classe equivocada».
Woody Allen


¿Estar aquí i ara? Tan fàcil que és de dir i tan difícil de
portar a la pràctica!


On està la clau? En obrir el cor, i per accedir-hi cal una
pràctica. Una pot ser la meditació.
Què hi té a dir el taoisme en l’estar aquí i ara? Com ho
relaciona amb la sexualitat?


El taoisme, el konfu sexual, busca la forma natural de
funcionament, per tant cal reconèixer com funciona de
manera natural el nostre cos, i un cop entès i practicat,
queda integrat per fluir amb facilitat en l’aquí i l’ara.


Emma, tu treballes molt amb tècniques de mindfulness.
En què consisteixen?


També en la meditació, en poder estar presents i
connectats, des de la mirada, des de la respiració, seguir el
mateix ritme, la mateixa freqüència. Treballa la comunicació
conscient i més profunda.

Pot ajudar el mindfulness a arribar a l’orgasme en
persones amb dificultats?


I tant, perquè ens ajuda a no estar centrats en un objectiu.
Amb el mindfulness s’aprèn a no jutjar, a no jutjar-nos. Ens
ajuda a centrar-nos en el plaer.


El cert, però, és que encara que estiguem fent sexe…
moltes vegades el cap se’ns va a llocs insospitats. Què
podem fer quan veiem que el nostre cap pensa coses
que no toquen?


Respirar, deixar que el pensament passi, no enganxar-s’hi i
tornar a enfocar-nos en el cos i, sobretot, en les sensacions
que aquest ens proporciona.


5] Sabotejador d’orgasmes: No estar prou excitat

«Orgasme és un neologisme derivat del grec orgasmés,
d’orgádo (estar ple d’ardor) i d’orgue (agitació interior que
encén l’ànim); terme modern que s’incorpora al nostre
diccionari a partir de finals del segle XIX. L’orgasme és el
resultat de la culminació de l’excitació sexual. Quan les
persones descriuen els seus orgasmes, sobretot els
primers de la seva vida en parella, ho fan amb metàfores i
imatges com “és com si m’unís totalment a la meva
parella”, “em sento íntimament compenetrat/da amb la
meva parella”, “en aquests moments sento un immens
amor per ell o ella”».
(Sexo. Óscar Rubiola. RBA)

«L’orgasme és el resultat de la culminació de
l’excitació sexual», ara ho escoltàvem! ¿Això vol dir
que per arribar a l’orgasme hem d’estar excitats?

No sempre cal l’excitació per arribar a un orgasme. El que
sí és cert és que, amb l’excitació, l’orgasme és més potent.
El que cal és sentir plaer, tot i que van entrelligats.


Moltes vegades es parla d’arribar al clímax! Què és el
clímax?


Algun dia t’oblidaràs de l’orgasme perquè el camí, el
procés, és el millor. Buscar el clímax és com anar al final.
Es millor canviar clímax per deixar-se anar, deixar les
tensions.


Què pot bloquejar aquest clímax?


Els pensaments, les emocions, provoquen tensions físiques
que bloquegen el plaer. Primer cal transformar les
emocions negatives en positives, i connectar amb la part
agradable.


Cal aprendre a desconnectar d’aquests estats emocionals
negatius per tal de poder gaudir d’un plaer sa.
Moltes vegades passa que no arribem a l’orgasme i ens
frustrem, però potser és que no estàvem prou
excitats….


Segurament, tot plegat té a veure amb la nostra falta
d’educació sexual.


Hem buscat com a referent internet i ens hem trobat amb la
massificació de la pornografia; una pornografia gens
adequada per a nens i adolescents, que agafen com a
referència uns patrons irreals.


Després ens trobem a les consultes amb adolescents amb
disfuncions sexuals i noies amb vaginismes, amb pors… I
moltes dones que creuen que han d’acceptar la penetració,
quan no els hi ve de gust. Es podria dir que estan patint
abusos sexuals consentits.


La multiorgàsmia està a l’abast de totes les dones?

L’ejaculació femenina és molt important per alliberar-se, per
deixar anar. I el que no se sap és que totes les dones
poden tenir-la, com també són multiorgàsmiques.


6] Sabotejador d’orgasmes: Estar tens


«El fet que moltes dones hagin fingit els orgasmes al llarg
de la història demostra clarament que, amb l’orgasme,
comuniquen coses».
(Sexo. Óscar Rubiola. RBA)

Si estem tensos o nerviosos, ¿podrem arribar a
l’orgasme?


La tensió s’ha d’alliberar per connectar amb el plaer, però
l’orgasme clitorià té un component molt semblant al
masculí, i pot alliberar de la tensió.
Un tècnica és la psicoteràpia de l’úter; amb aquesta teràpia
s’aprèn a buscar el pols natural que ha de tenir l’úter per tal
de trobar plaer amb l’estimulació.


Què passa amb aquelles persones molt controladores?
Poden tenir dificultats per arribar a l’orgasme?


El fet de no arribar a l’orgasme sol ser la punta d’un
iceberg, a sota del qual trobem una persona controladora,
una persona rígida, autoexigent. Per tant, comencem a
treballar, no només l’àrea sexual, sinó també la personal,
que ens ajudarà, paral·lelament, a deixar-nos portar.

Hem vist quines són les coses que mai hem de fer si volem
arribar a l’orgasme.

Una de les fites més buscades del sexe, ara i en tots els temps,
per ells i per elles.

Tan breuen el temps i tan intensa.

No ens oblidem, però, del camí per arribar-hi!

Envía tu opinion